El sistema és l'arquitectura tècnica que defineix com es connecten i es comuniquen els dispositius d'intercomunicació: si el senyal és analògic o digital, si es transmet per cable o per xarxa IP, si els equips s'organitzen en estrella (radial) o comparteixen un mateix bus. Cada tipus de sistema té els seus avantatges segons l'entorn, el nombre de dispositius i el nivell d'integració requerit.
En aquesta secció s'expliquen els principals models de sistema utilitzats en intercomunicació: des dels clàssics analògics fins als moderns sistemes IP, passant per configuracions mans lliures, radials o en bus.
La forma en què es connecten els dispositius també defineix com es comuniquen les persones.
Què és un sistema d’intercomunicació IP?
És un sistema que transmet la senyal de veu (i de vegades vídeo) a través de xarxes informàtiques, utilitzant el protocol IP. Permet la comunicació remota, la integració amb altres sistemes i l’escalabilitat.
Adient per a edificis moderns, ja que aprofita la xarxa de dades existent i permet el control des de mòbils o ordinadors.
Què és un sistema d’intercomunicació analògic?
És un sistema que transmet la senyal de veu mitjançant ones elèctriques contínues, sense conversió digital. Utilitza cablejat físic (normalment de 2 o 4 fils) per connectar els dispositius.
És robust i senzill, però menys flexible que els sistemes digitals o IP.
Què significa que un sistema sigui mans lliures?
Permet la comunicació sense necessitat de prémer botons ni sostenir el micròfon. El sistema detecta automàticament quan parlar i quan escoltar.
Facilita la interacció en taulells, finestretes o zones d’atenció al públic, millorant l’accessibilitat.
Què és un sistema radial en intercomunicació?
És una arquitectura en què cada dispositiu es connecta directament al centre de control (com una estrella). No hi ha connexió entre dispositius, només amb el node principal.
Permet una comunicació directa i senzilla, però pot requerir més cablejat en instal·lacions grans.
Què significa que un sistema sigui “en bus”?
Vol dir que tots els dispositius comparteixen un mateix cable de comunicació, com si estiguessin connectats en sèrie. Cada equip té una adreça i respon quan se’l crida.
Redueix el cablejat i permet instal·lacions més netes, tot i que requereix una planificació i configuració més precisa.