Les zones de refugi són espais protegits, dins d’un edifici, on les persones amb mobilitat reduïda poden romandre en condicions de seguretat durant una emergència, especialment quan no poden sortir de forma autònoma o immediata. La seva funció principal és garantir la integritat física i facilitar l’assistència fins que els serveis d’emergència puguin intervenir.
Des del punt de vista normatiu, el Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (DB SI) del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) estableix que aquests espais han de complir una sèrie de requisits pel que fa a ubicació, accessibilitat, protecció contra el foc i comunicació.
A més, les zones de refugi han d’estar ubicades en recorreguts d’evacuació accessibles, com escales protegides, vestíbuls d’independència o passadissos amb resistència al foc. Han de disposar d’espai suficient per allotjar com a mínim una plaça per a usuari de cadira de rodes per cada 100 ocupants, i una addicional per cada 33 persones amb altres discapacitats, excepte en edificis d’ús residencial habitatge.
Funcionalment, una zona de refugi ha d’oferir:
- Protecció estructural contra el foc i el fum.
- Accessibilitat universal, incloent senyalització visual, tàctil i acústica.
- Comunicació directa amb el centre de control o el personal de seguretat.
- Integració amb els sistemes d’emergència de l’edifici (alarma, evacuació, megafonia).
La seva presència és especialment rellevant en edificis públics, hospitals, centres comercials, aparcaments subterranis i qualsevol infraestructura on es prevegi una alta ocupació o diversitat funcional entre els usuaris.
On és obligatòria la zona de refugi?
L’obligatorietat de les zones de refugi està regulada pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), en el Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (DB SI). En concret, l’apartat SI 3.9 estableix que s’han de preveure zones de refugi —o pas a un sector d’incendi alternatiu— per a l’evacuació de persones amb discapacitat en plantes que no disposin de sortida accessible i tinguin ocupació no nul·la, en els casos següents:
- Ús residencial habitatge: si l’altura d’evacuació* és superior a 28 metres.
- Ús residencial públic, administratiu o docent: si l’altura d’evacuació* supera els 14 metres.
- Ús comercial o de pública concurrència: si l’altura d’evacuació* és superior a 10 metres.
- Plantes d’aparcament: si tenen una superfície superior a 1.500 m².
A més, en edificis d’ús públic, s’ha de preveure una capacitat mínima en les zones de refugi, amb com a mínim una plaça per a usuari de cadira de rodes per cada 100 ocupants, i una addicional per cada 33 persones amb altres discapacitats, excepte en edificis d’ús residencial habitatge.
Requisits de comunicació: més que un botó i una llum
Les zones de refugi han d’estar ubicades en recorreguts d’evacuació accessibles, com escales protegides, vestíbuls d’independència o passadissos amb resistència al foc, i han de disposar d’un sistema de comunicació bidireccional que permeti contactar amb el personal de l’edifici en cas d’emergència.
El text del CTE DB SI, en el seu apartat 4.1 del punt 3, estableix que:
“Les zones de refugi han de disposar d’un sistema de comunicació que permeti a les persones que s’hi trobin posar-se en contacte amb el personal de l’edifici.”
Tanmateix, de vegades s’interpreta erròniament que n’hi ha prou amb un botó lluminós i un missatge pregravat. Aquesta solució no compleix la normativa, ni garanteix una assistència efectiva. És necessari un sistema d’intercomunicació bidireccional, que permeti establir contacte directe i rebre instruccions en temps real.
Un sistema conforme ha d’oferir:
- Comunicació bidireccional: veu clara entre l’usuari i el centre de control.
- Confirmació visual i acústica que la trucada ha estat establerta.
A més, pot oferir característiques opcionals que el facin especialment útil, com ara:
- Accessibilitat sensorial: bucle magnètic, senyalització tàctil o missatges de veu.
- Fiabilitat en condicions adverses: humitat, pols, actes vandàlics...
- Integració amb altres sistemes de seguretat de l’edifici.
Solucions OPTIMUS per a zones de refugi
OPTIMUS ofereix solucions específiques per a la intercomunicació en zones de refugi, dissenyades per complir amb la normativa vigent i garantir la màxima fiabilitat:
- Punts d’intercomunicació robustos, amb carcassa metàl·lica, botó d’emergència retroil·luminat, senyalització visual i missatges de veu.
- Integració amb sistemes IP/SIP, que permet la gestió des de la telefonia SIP.
- Equips amb bucle magnètic, per a persones amb discapacitat auditiva.
- Opcions amb càmera integrada, per millorar la supervisió de la situació d’emergència.
Aquestes solucions s’adapten a diferents entorns: edificis públics, hospitals, centres comercials, aparcaments, túnels i infraestructures crítiques. Amb la tecnologia OPTIMUS, les zones de refugi deixen de ser un requisit passiu i es converteixen en un element actiu de seguretat i comunicació.
Sèrie GT. Una solució “tot inclòs”
La sèrie GT inclou tots els equips necessaris: intercomunicador, punt de control, electrònica de control i font d’alimentació. L’intercomunicador, robust, amb acabats d’alta qualitat i estètica cuidada, disposa de pictogrames de senyalització de trucada en curs i comunicació, així com un missatge d’àudio per indicar l’estat de la trucada. El punt de control és un equip elegant amb pantalla, teclat i telèfon. A més, és un sistema ampliable, que permet gestionar fins a 16 zones de refugi, i està disponible també en una versió amb vídeo en color.
EP-405H. Un intercomunicador de la sèrie SMC
Dins de la sèrie SMC, àmpliament utilitzada en hospitals, residències geriàtriques, aparcaments o escoles, trobem el model EP-405H, un intercomunicador antivandàlic per a exteriors amb frontal metàl·lic robust de 3 mm de gruix. Inclou un altaveu de mylar (resistent a la intempèrie) protegit mitjançant una reixa metàl·lica interior, polsador de trucada metàl·lic, cargols torx de seguretat i protecció contra pols i aigua. Està especialment preparat per a punts de trucada d’auxili, amb lletres SOS grans en vermell, missatge pregravat de trucada en curs, pictograma d’accessibilitat i la paraula CALL en braille. Es connecta com un equip més del sistema SMC i es gestiona des del punt de control CC-123F. En aquest sistema, la quantitat de zones de refugi que es poden controlar és il·limitada.
EP-44SIPH. Compatibilitat SIP
L’intercomunicador EP-44SIPH utilitza el protocol estàndard de comunicació SIP. Amb placa frontal d’acer, polsador metàl·lic, lletres SOS grans en vermell, missatge pregravat de trucada en curs, pictograma d’accessibilitat i la paraula SOS en braille. Entre moltes altres prestacions, destaca el bucle d’inducció incorporat per facilitar l’audició a persones amb discapacitat auditiva, o la possibilitat de convertir-lo en un equip apte per a exteriors amb protecció IP65 i antivandàlica IK10, utilitzant la caixa d’empotrar CE-EP. En utilitzar el protocol SIP, el centre de control pot ser qualsevol telèfon de la instal·lació, o una de les centrals d’intercomunicació SIP disponibles al nostre catàleg.