El micròfon és el transductor que converteix l’energia acústica en energia elèctrica. Les variacions de pressió actuen sobre una membrana, provocant en ella un moviment vibratori que finalment produeix una tensió elèctrica.
En la taula de característiques d’un micròfon, les dades més rellevants són:
| Sensibilitat | Relació entre pressió acústica d’entrada i tensió elèctrica de sortida (mV/Pa o dB a 1 kHz i 1 mbar). |
| Resposta en freqüència | Comportament del micròfon per a cada una de les freqüències. |
| Direccionalitat | Comportament del micròfon en funció de l’angle amb què incideix el so. |
| Impedància | Càrrega resistiva que limita el pas del corrent i absorbeix la màxima potència. |
Els micròfons admeten diverses classificacions. Per exemple, segons la seva directivitat hi ha micròfons omnidireccionals, unidireccionals, cardioides, superdireccionals... Una classificació habitual és pel sistema de conversió d’energia acústica a elèctrica. Els més utilitzats són els electrodinàmics, els electrostàtics i els piezoelèctrics.
- Electrodinàmics: un imant permanent genera un camp magnètic al voltant d’una bobina connectada a una membrana vibrant. La pressió acústica rebuda genera en la bobina una força electromotriu proporcional. Són molt utilitzats per senzills, resistents i econòmics. Poden treballar amb nivells elevats de pressió acústica i no necessiten alimentació.
- Electrostàtics: disposen d’un diafragma que es desplaça en funció de la pressió acústica, variant la capacitat d’un condensador que forma amb una placa fixa en el micròfon. La tensió elèctrica és proporcional a la càrrega emmagatzemada. Entre ells hi ha els micròfons de condensador o els electret. Tenen una millor resposta en freqüències altes, són més sensibles, de mida més reduïda, i requereixen alimentació, ja sigui mitjançant alimentador extern o phantom.
- Piezoelèctrics: també tenen diafragma que vibra en funció de la pressió acústica. Transmet el moviment al material del seu interior (quars, carbó...) i la fricció entre les seves partícules genera sobre la seva superfície una tensió elèctrica. Són poc utilitzats per tenir una resposta en freqüència irregular.
Hi ha més classificacions que ja no depenen ni de la tecnologia utilitzada en la seva construcció ni de les seves característiques electroacústiques. Per exemple, segons les prestacions afegides (com en els faristols microfònics), el format (amb flexo, plans...) o la seva connexió (els sense fils). Segons les necessitats del sistema de so s’utilitza un tipus o altre de micròfon. En megafonia, els tipus de micròfons més habituals són:
| Faristols microfònics amb gong / amb zones / amb control |
| Micròfons de mà |
| Micròfons plans |
| Micròfons amb flexo |
| Micròfons de solapa |
| Micròfons sense fils de mà / de solapa / de diadema |
| Micròfons per a sistemes de conferències |
