La propagació de l’ona sonora poques vegades es produeix en espai lliure i amb l’atmosfera totalment en calma. Els obstacles físics i els agents atmosfèrics (vent, pluja, humitat) produeixen alteracions en la trajectòria del so i en la transmissió de l’energia, i no ho fan igual per a totes les freqüències.
Reflexió del so
Quan l’ona sonora xoca contra una superfície, una part es reflecteix, una altra es refracta i/o s’absorbeix i una altra es transmet. El so es reflecteix bé en superfícies dures i rígides, i malament en superfícies poroses, toves i deformables. Els materials de parets, sostre i terra dels recintes a sonoritzar influeixen molt en la solució final adoptada. El vidre, el marbre o el metall reflecteixen molt el so i redueixen la intel·ligibilitat del missatge emès. La fusta, la tela o un fals sostre de suro absorbeixen el so i faciliten la intel·ligibilitat. Les persones, mobles, seients… també influeixen i cal tenir-los en compte en el càlcul de la sonorització.
En l’esquema s’observa el fenomen de la reflexió:
- front sonor
- ona reflectida
- ona refractada
- ona absorbida
- ona transmesa
Refracció del so
En l’atmosfera, la variació de temperatura pot modificar la trajectòria del so. Els gradients o variacions en altura provoquen desplaçaments del front d’ona cap a la zona freda.
Els sistemes de megafonia per sonoritzar exteriors, com els d’avís general en pobles, amb els altaveus situats al campanar de l’església, han de tenir en compte sobretot la refracció diürna; el desviament de l’ona cap al cel pot provocar que part del poble no rebi el missatge emès.
Difracció del so
El comportament d’una ona sonora quan es troba amb un objecte depèn de la seva mida, però en general pateix una distorsió i es desvia cap a la part posterior de l’objecte. Si l’obstacle és petit en comparació amb la longitud d’ona del so, aquest es transmet per difracció, però si és gran en comparació amb la longitud d’ona del so, apareixen zones de “ombra” a la part posterior de l’obstacle.
Com que un so està compost per múltiples freqüències, el resultat final és que a la zona d’ombra hi ha un marge de freqüències (les més altes) que s’atenua. En funció de la mida de l’objecte, quedaran afectades a partir d’una freqüència més o menys elevada.
El fenomen de la difracció ens permet escoltar el missatge amb un retall de les freqüències més altes.
Efecte del vent
Normalment la velocitat del vent és més gran a més altura. Si l’ona sonora va a favor del vent es desvia cap a terra, i si va en contra cap al cel.
La combinació dels efectes vistos fins ara aconsella, en sonoritzacions a l’aire lliure, enfocar els altaveus cap a terra i pensar en distàncies curtes, ja que les distàncies llargues estan molt condicionades per l’aire, la temperatura i els obstacles.
