La intel·ligibilitat depèn de diversos factors. Normalment és pitjor com més reflexions es perceben, per tant millor en camp directe que en reflectit, i pitjor finalment en camp difús. La interpretació que fa el cervell quan rep el mateix so diverses vegades és diferent en funció de la seva diferència temporal, efecte descrit per Helmut Haas el 1949 i per això anomenat efecte Haas:
- Si la diferència és inferior a 5 ms, el cervell localitza el so en funció de la direcció que tenia el primer estímul, encara que els altres provinguin de direccions diametralment oposades.
- Si el retard està entre els 5 i els 50 ms, l’oient escolta un únic so, però d’intensitat doble i localitza la font a mig camí entre totes.
- Si el so reflectit triga més de 50 ms, el cervell distingeix procedència i retard temporal. Si es tracta d’una reflexió única s’anomena ECO.
En 50 ms, donat que la velocitat de propagació del so en l’aire és d’uns 340 m/s, la distància que recorre una ona és d’uns 17 m.
En la transmissió del so, un dels factors que més influeix en la pèrdua de intel·ligibilitat és la reverberació, un efecte que es produeix en rebre ones reflectides amb prou intensitat i amb un retard superior als 20 ms.
Es tracta d’un efecte fàcilment reconeixible, per exemple en una gran catedral, amb les seves dimensions, sostres alts, arquitectura i materials constructius... les ones reflectides s’atenuen poc i recorren grans distàncies, arribant a l’oient amb grans retards.
La importància de la reverberació és tal que es quantifica per caracteritzar el recinte a sonoritzar. Es defineix el temps de reverberació (TR o T60) com el temps que triga un so a atenuar-se 60 dB SPL. Depèn de diversos paràmetres, entre ells el volum del local, la superfície de les parets i els materials constructius. Una de les fórmules més utilitzades és la de Sabine:
on V és el volum del local en m3, A és la superfície total de parets, terra i sostre en m2 i a és el coeficient d’absorció mitjà del recinte. Hi ha altres fórmules més precises i, en general, s’utilitzen programes informàtics o equips de mesura sofisticats, ja que en un recinte hi ha molts elements arquitectònics que compliquen el càlcul.
Per simplificar, els equips de mesura calculen el temps en atenuar-se 20 o 30 dB SPL i després es multiplica per 3 o per 2.
El temps de reverberació és més gran com més petit sigui el coeficient d’absorció de les parets. Un recinte amb superfícies reflectants (vidre, marbre) i sense tractament acústic (panells de fusta, cortines, catifes...) es defineix com a sala brillant o viva. Un recinte amb un excés de materials absorbents es defineix com a sala morta. Tots dos extrems són negatius. En general, es pot dir que T60 curts afavoreixen la intel·ligibilitat de la veu, i T60 llargs enriqueixen la música.
En funció del que es desitgi d’un recinte, hi ha una taula de valors recomanats de T60:
| Ús de la sala | T60 |
| Locutori de ràdio | 0,2 ~ 0,4 |
| Sala per a veu | 0,7 ~ 1,0 |
| Teatre | 0,9 |
| Cinema | 1,0 ~ 1,2 |
| Òpera | 1,2 ~ 1,5 |
| Música de cambra | 1,3 ~ 1,7 |
| Música simfònica | 1,6 ~ 2,0 |
| Música coral i sacra | 2,0 ~ 4,0 |
La gràfica és un cas real d’un monestir. Observem que el cor antic està preparat per a música sacra, no així l’església, amb una reverberació molt elevada fins aproximadament els 3 kHz.
Serà necessari un tractament electroacústic complet per reduir el temps de reverberació.
En definitiva, la intel·ligibilitat depèn de les condicions acústiques del recinte (la reverberació), el soroll ambiental i l’equip electroacústic. Per mesurar-la s’utilitzen diferents sistemes. Els més utilitzats són:
% Alcons: es mesura la pèrdua d’articulació de consonants. Si supera el 15 %, el missatge esdevé inintel·ligible. Es fan proves de reconeixement de 100 síl·labes sense significat especial, transmeses per al seu reconeixement a un cert nombre de persones que representen estadísticament l’auditori destinatari del missatge. Es calcula el percentatge d’articulació com a relació entre les reconegudes i les transmeses. Ha de ser superior al 85 %. Per sota del 65 %, l’esforç per entendre el missatge és elevat.
STI / RASTI: Mètode de càlcul basat en l’emissió d’un senyal de prova que és mesurat per un micròfon situat al recinte. STI correspon a Speech Transmission Index, i RASTI és el càlcul simplificat normalment utilitzat, Rapid Speech Transmission Index. Com que es tracta d’un càlcul matemàtic, ja sigui a partir de mesures reals o de simulacions acústiques, és el més habitual.
La taula següent indica els rangs utilitzats i la relació entre RASTI i %ALCONS. En megafonia, els equips de sonorització han de garantir un RASTI d’almenys 0,45.
| Qualitat | RASTI | %ALcons |
| Excel·lent | 0,75 ~ 1,0 | 0 ~ 3% |
| Bo | 0,6 ~ 0,75 | 3 ~ 7 % |
| Regular | 0,45 ~ 0,6 | 7 ~ 15 % |
| Pobre | 0,3 ~ 0,45 | 15 ~ 33 % |
| Inintel·ligible | 0,0 ~ 0,3 | 33 ~ 100 % |
Exemple
Els diagrames següents mostren el %ALcons d’una aula: primer en construcció, després finalitzada i finalment tractada acústicament.
