El darrer pas és definir exactament l’equip necessari i avaluar-ne el cost. Les zones d’altaveus les defineix la propietat o el responsable encarregat del projecte, estan relacionades amb l’arquitectura del recinte i les funcions requerides, i cada espai es tracta individualment per determinar els altaveus necessaris. En aquesta definició s’ha de considerar si formen part d’un pla d’evacuació.
Els tipus d’altaveus es determinen en funció de les necessitats de cada espai a sonoritzar, acústiques, mecàniques i d’instal·lació, d’acord amb la propietat tant per temes econòmics com estètics. A partir d’això es calcula la quantitat d’altaveus, la seva ubicació i la potència assignada, segons els condicionaments acústics particulars.
L’equip de control consta de fonts musicals, faristols microfònics i la resta de prestacions requerides en la fase de definició de prestacions (missatges pregravats, accés des de telefonia...). Incorpora normalment les etapes de potència, estàndard, modulars o de classe D, per reduir espai, pes i consum. Si el sistema és centralitzat, aquests equips s’allotgen en armaris estàndard de 19’’ amb alçades normalitzades (per exemple, 12, 27 o 43 u, on 1 u = 44 mm), amb els accessoris necessaris per al correcte funcionament del sistema: proteccions elèctriques, ventilació...
Finalment, el disseny del sistema inclourà tots els elements mecànics i elèctrics necessaris per al seu funcionament, com ara elements de fixació dels altaveus, escaires, connectors, adaptadors, fonts d’alimentació...
El cablejat i connexió dels equips ha de seguir les indicacions de les instruccions dels equips, respectar les indicacions del fabricant i la normativa vigent, així com dimensionar en excés les seccions dels cables en previsió de possibles ampliacions.
