Els sistemes de megafonia incorporen funcions imprescindibles com l’emissió d’avisos o la distribució de música, però n’afegeixen moltes altres segons les necessitats de la instal·lació i les prestacions de l’equip escollit.
Una de les característiques pròpies dels sistemes de megafonia és la prioritat de paraula, funció que realitzen els preamplificadors i que atenua o inhibeix el senyal de música quan s’emet un avís, en directe o pregravat. Una altra funció associada és la de seguretat d’avisos, que evita que els atenuadors tallin o redueixin el volum dels avisos.
La definició de grups d’altaveus permet dirigir els avisos a les zones adequades. Implica l’ús de faristols microfònics de zones i selectors o amplificadors independents.
Com a fonts de so s’utilitzen els micròfons o faristols microfònics, les fonts musicals, els missatges pregravats en dispositius específics o en un ordinador, o els telèfons mitjançant un accés de telefonia.
També es pot definir la ubicació del control i potència, en moltes ocasions centralitzada i amb els equips disposats en un armari (rack), però també distribuïda en casos com xarxes d’estacions de ferrocarril. En aquest cas podem parlar de fonts de so locals, de control per ordinador, de transmissió d’àudio per xarxa amb TCP/IP...
Finalment, el sistema de megafonia es comunica amb equips externs, com ara sondes de soroll, i amb sistemes externs, com els de seguretat contra incendis que envien ordres per activar missatges d’evacuació.
