La distribució d’altaveus proposada ha de complir una sèrie de criteris acústics imprescindibles en qualsevol sonorització. Tant si es fan els càlculs manualment com amb l’ajuda d’un simulador, s’han d’utilitzar dades reals del model d’altaveu, seleccionar-lo i canviar-lo si els resultats no són adequats.
Pel que fa a la pressió acústica, aquesta ha de ser uniforme en tot el recinte, amb una variació màxima establerta d’acord amb l’ús del sistema de so.
La relació senyal-soroll ha de ser com a mínim de 15 dB per garantir la intel·ligibilitat. Segons el recinte i el seu ús, s’estudiarà la conveniència d’instal·lar sondes de soroll, que mesuraran el soroll ambient i permetran un ajust automàtic de l’amplificació per aconseguir aquests 15 dB en qualsevol circumstància.
El temps de reverberació TR o T60 és el temps que triga el nivell d’un so a disminuir 60 dB respecte al seu valor inicial. Els programes de simulació acústica el calculen amb facilitat un cop introduïts tots els paràmetres.
| Ús de la sala | V (103 m3) | T60 |
| Locutori de ràdio | < 1 | 0,2 ~ 0,4 |
| Sala per a veu | < 4 | 0,7 ~ 1,0 |
| Teatre | 5 ~ 20 | 0,9 |
| Cinema | 0,3 ~ 10 | 1,0 ~ 1,2 |
| Òpera | 10 ~ 25 | 1,2 ~ 1,5 |
| Música de cambra | 0,3 ~ 11 | 1,3 ~ 1,7 |
| Música simfònica | 2 ~ 20 | 1,6 ~ 2,0 |
| Música coral i sacra | 1 ~ 25 | 2,0 ~ 4,0 |
Els programes de simulació acústica, amb gran capacitat de càlcul, calculen paràmetres que manualment seria pràcticament impossible.
Per calcular la distància crítica, el punt on el so directe i el reverberant estan al mateix nivell, s’utilitza habitualment la fórmula següent:
Igualment es calcula la intel·ligibilitat, mesurant la pèrdua d’articulació de consonants en % ALcons, amb la fórmula:
En ambdues fórmules, les variables utilitzades són:
- D: distància de l’altaveu a l’oient
- Q: factor de directivitat de l’altaveu (funció de la freqüència i de l’angle de radiació)
- V: volum del local
- M: modificador en funció del coeficient d’absorció del punt d’anàlisi (M=1 habitualment)
- N: nombre d’altaveus que incideixen amb so directe sobre el punt d’anàlisi
