L’altaveu és el transductor que converteix l’energia elèctrica en energia acústica. L’energia elèctrica provoca la vibració de la membrana, que posa en moviment l’aire circumdant i genera l’ona de pressió.
En la taula de característiques d’un altaveu, les dades més rellevants són:
| Sensibilitat | Pressió acústica a 1 m quan s’aplica 1 W de potència. Normalment a 1 kHz. |
| Resposta en freqüència | Sensibilitat per a cada una de les freqüències. |
| Direccionalitat | Comportament de l’altaveu segons la direcció d’emissió del so. |
| Potència | Indica la potència elèctrica màxima aplicable a l’altaveu sense causar-li danys. |
| Impedància | Entre 8 i 16 Ω. El transformador de línia de 100 V eleva la impedància del conjunt. |
Un altaveu està compost per un con o diafragma, un imant i una bobina. El desplaçament del diafragma mou l’aire que produeix l’ona sonora. Cal tenir en compte que tant en megafonia com en altres disciplines de l’àudio, al conjunt altaveu + recinte també se li denomina altaveu. Fins i tot les columnes acústiques, compostes per molts altaveus, o les caixes acústiques de tres vies —amb tres altaveus— col·loquialment són altaveus, tot i que seria més adequat denominar-les pel seu nom correcte o, en general, “punt sonor”.
Igual que passa amb els micròfons, en la classificació dels altaveus hi ha diversos criteris. Els més habituals són:
Segons la seva mecànica
- de radiació directa: el diafragma radia directament a l’aire. Són els més habituals.
- de radiació indirecta: una trompeta adapta la impedància alta del diafragma a la més baixa de l’aire. Són més eficients i obtenen més energia acústica, per exemple els altaveus exponencials.
Segons el seu marge de freqüències
- de banda ampla: cobreixen una banda extensa del marge de freqüències d’àudio.
- per a baixes freqüències: cobreixen la banda per sota de 700 Hz (woofer) i de 80 Hz (subwoofer).
- per a freqüències mitjanes: per a la banda de freqüències de 400 ~ 700 Hz a 3 ~ 8 kHz.
- per a altes freqüències: cobreixen la banda per sobre de 3 ~ 8 kHz (tweeter) fins als 20 kHz.
Segons el seu disseny elèctric
- Electrodinàmic: la senyal elèctrica actua sobre una bobina mòbil, crea un camp electromagnètic que interactua amb el creat per un imant solidari a l’altaveu, provocant el desplaçament del con o diafragma.
- Electrostàtic: una placa carregada elèctricament exerceix de diafragma. Es mou al variar la càrrega de les dues plaques (el condensador) entre les quals es troba.
- Piezoelèctric: basats en la propietat dels materials piezoelèctrics de contreure’s davant impulsos elèctrics. De gran rendiment i petit format, per a alta freqüència.
En megafonia s’atén a una classificació en funció de la forma i tipus de recinte utilitzat. Les classes d’altaveus utilitzats normalment són:
- Altaveus exponencials
- Projectors acústics
- Altaveus per a sostre o paret
- Columnes acústiques
- Esferes acústiques
- Caixes acústiques
- de baixa, mitjana i alta potència
- Compact array
- Line array
- Altaveus especials
- per a jardí
- resistents a la humitat o subaquàtics
- resistents a la pols
