La matèria està formada per molècules i aquestes per àtoms. Cada àtom conté un nucli, amb neutrons i protons (càrrega +), i electrons (càrrega -) orbitant al seu voltant.
La matèria tendeix a ser elèctricament neutra; per tant, si s’acosten dos cossos amb la càrrega desequilibrada, es produeixen forces d’atracció i repulsió entre ells. La tensió elèctrica fa referència a la diferència entre la càrrega elèctrica d’un cos i l’altre. La unitat de mesura és el volt (V).
Si aquests dos cossos s’uneixen mitjançant un cable metàl·lic, es produeix un flux d’electrons d’un a l’altre per equilibrar la càrrega. És el corrent elèctric, i la seva intensitat —la quantitat— es mesura en amperes (A).
Tots els cossos ofereixen una resistència (R) al pas del corrent elèctric. En termes generals es parla de la impedància elèctrica (Z), mesurada en ohms (Ω).
La llei d’Ohm relaciona tensió (V), corrent (I) i impedància (Z) en un circuit electrònic.
La potència (P) és l’energia dissipada per unitat de temps, i es mesura en watts (W).
Exercici
Exercici
En àudio és important fixar-se en les diferents definicions de potència en la descripció dels equips. La més real és la calculada a partir de la tensió RMS (root-mean-square) que suporta un altaveu, mesurada sota condicions regulades i estandarditzades (AES2-1984, IEC268-1 EIA, RS-426-A, EIA RS-426-B), normalment amb soroll rosa (senyal aleatòria amb energia constant en totes les bandes) i durant un cert temps.
Aquesta potència (denominada també RMS) és la que millor defineix la capacitat de l’equip, ja que és la que lliurarà o suportarà sense problemes de forma constant. Altres potències són les de pic, o la Power Maximum Per Output (PMPO), tot i que només indiquen que l’amplificador pot donar aquesta potència breument abans de fer fallida...
