Les esglésies i mesquites són llocs de reunió on la paraula i la música tenen un paper central. Tanmateix, les seves característiques arquitectòniques, en general, plantegen un considerable repte acústic. La gran majoria d’edificis religiosos són grans, amb naus àmplies i sostres elevats que prolonguen la reverberació, estan construïts amb materials reflectants com pedra, marbre o mosaic que retornen el so sense absorbir-lo, i el seu espai està ple de columnes, espais annexos i distribucions complexes que obliguen a cobrir zones molt diverses amb un mateix sistema.
Un sistema de megafonia eficaç s’ha d’adaptar a la diversitat d’espais que trobem en aquests edificis: nau principal, presbiteri o mihrab, sagristia, capelles laterals, cor, cripta, claustre, campanar, despatxos, salons comunitaris... A les mesquites, a més de la sala d’oració i el mihrab, trobem espais equivalents com les sales d’ablució, els patis exteriors i els minarets. S’ha de garantir que cada fidel, en qualsevol racó de l’edifici, pugui escoltar amb claredat la litúrgia o l’oració.
La reverberació
Es tracta de l’efecte acústic que normalment empitjora la intel·ligibilitat en aquest tipus d’edificis. La reverberació és la persistència del so en un recinte després que la font emissora s’ha aturat, causada per les múltiples reflexions en superfícies dures. Es mesura mitjançant el temps de reverberació (T60), que indica quant triga el so a disminuir 60 dB després de cessar l’emissió. Els T60 curts afavoreixen la intel·ligibilitat de la veu, i els T60 llargs enriqueixen la música, però parlem de valors per sota d’1,5 segons per a la veu i per sota de 4 segons per a la música: la Catedral de Colònia, per exemple, té un temps de reverberació de gairebé 13 segons, i la majoria de catedrals està entre els 8 i els 12 segons. Aquests valors són deguts als grans volums, amb sostres molt elevats, els materials reflectants, l’absència d’absorció i una geometria complexa.
L’efecte sobre la paraula d’un temps de reverberació massa alt és el solapament de les síl·labes i la reducció dràstica de la intel·ligibilitat. Sobre la música un cert nivell de reverberació pot enriquir el cant coral o organístic, però si és excessiu es perd definició i es genera confusió harmònica.
Solucions acústiques i electroacústiques
Per millorar la intel·ligibilitat en aquests espais existeixen moltes solucions, acústiques i electroacústiques. Les primeres són passives i s’ocupen d’augmentar l’absorció amb tractaments, mobiliari, revestiments, catifes o cortines. Les electroacústiques amplifiquen el so i ho fan evitant les reflexions, utilitzant columnes acústiques que redueixen la dispersió vertical i amplien l’horitzontal, processadors digitals (DSP) per aplicar equalització, retards i filtres, sistemes de reforç distribuït amb altaveus addicionals sincronitzats en capelles, criptes o claustres i altaveus exponencials en exteriors, normalment en campanars per reproduir el so de les campanes o en minarets per difondre la crida a l’oració.
Micròfons i control de la realimentació acústica
A la majoria de celebracions s’utilitzen micròfons direccionals per captar la veu de l’oficiant o de l’imam, normalment amb coll de cigne flexible i orientable, reduint la captació de soroll ambient. També és habitual recórrer a la microfonia sense fils, flexible i menys invasiva en aquest tipus d’edificis en evitar els cables. En qualsevol cas, fins i tot amb micròfons adequats pot produir-se la realimentació acústica (acoblament o “efecte Larsen”), quan el so amplificat torna a entrar al micròfon i es genera un bucle que provoca un xiulet estrident. Qualsevol sistema modern pot incorporar filtres anti-Larsen en el processat digital d’àudio, equalització automàtica per atenuar les freqüències crítiques i una correcta gestió de guany i retards per mantenir el nivell sonor sense risc d’acoblament. Es tracta d’un processat de senyal essencial en espais amb alta reverberació, com una gran catedral o mesquita, on el risc de realimentació és major.
Normativa aplicable
Els llocs de culte són edificis de pública concurrència. A més del sistema d’àudio per a la litúrgia, quan l’aforament supera les 500 persones (en catedrals, basíliques, grans mesquites...) és necessària una megafonia per dirigir les persones en cas d’evacuació del temple, que pot utilitzar els mateixos altaveus o altres específics per a l’alarma per veu. En estar integrada amb el sistema de seguretat contra incendis, és obligatori que l’equip instal·lat compleixi amb la normativa europea EN 54, en concret els apartats 16 per als equips de control i alarma per veu, el 24 per als altaveus i el 4 per a les fonts d’alimentació supervisades. Si l’aforament és menor, però hi ha una megafonia per a evacuació connectada al sistema de contra incendis, també haurà de complir amb la normativa EN 54.