L’oïda humana és un òrgan complex, capaç de captar, amplificar i transmetre el senyal d’àudio fins al cervell. Seguint el recorregut de l’ona sonora, la vibració entra per la part externa de l’oïda, el pavelló auditiu, encarregat de captar i orientar el so cap a l’interior a través del conducte o canal auditiu, que amplifica els sons de nivell baix i protegeix dels de nivell alt produint cerumen.
Al final del conducte auditiu comença l’oïda mitjana. El timpà és una membrana que vibra i està en contacte amb una cadena d’ossets (martell, enclusa i estrep). La trompa d’Eustaqui és l’òrgan encarregat d’igualar la pressió ambiental amb la de l’oïda mitjana, i es nota la seva funció, per exemple, sota l’aigua o en viatges en avió, quan la pressió atmosfèrica canvia amb més rapidesa.
La cadena d’ossets és un transductor acústic-mecànic, responsable de moure el líquid de l’interior de la còclea (o cargol), un òrgan en forma d’espiral ja dins l’oïda interna. El moviment d’aquest líquid produeix una ona en una membrana, la membrana basilar, on se situa l’òrgan de Corti, format per milers de cèl·lules receptores (unes 24.000). En funció de l’ona formada a la membrana basilar s’excitaran més o menys cèl·lules, que en estar connectades a les neurones transmeten la informació al cervell. Aquestes cèl·lules no es regeneren; sons molt elevats, lesions, l’edat… provoquen la mort d’algunes d’elles i la consegüent pèrdua d’audició.
Enmascarament
La fisiologia de l’oïda i el processament que fa el cervell del senyal d’àudio expliquen el fenomen de l’enmascarament.
L’enmascarament temporal es produeix quan s’escolten dos sons, un d’amplitud més elevada, propers en el temps. El so de menor amplitud pot arribar a ser inaudible.
L’enmascarament freqüencial es produeix en rebre simultàniament dos sons de freqüències diferents. Normalment es produeix una disminució de sonoritat al voltant de la freqüència més alta.
El fenomen és important en acústica. Influeix, per exemple, en la manera de dissenyar alguns codificadors d’àudio (que eliminen la informació que seria enmascarada), o en la configuració i ajust de sistemes de megafonia que han de procurar relacions senyal-soroll i equalitzacions del senyal que garanteixin la intel·ligibilitat final.
