L’ona de so o vibració sonora és una oscil·lació de les partícules dels cossos elàstics i densos al voltant de la seva posició de repòs. L’aire, l’aigua, una canonada metàl·lica… són cossos elàstics i densos, i transmeten el so segons les seves propietats.
Per exemple, el so es transmet molt més ràpidament en l’aigua que en l’aire, i en el buit, no es transmet.
Una ona de so es caracteritza per una sèrie de paràmetres característics, cadascun associat a una dimensió física i a una sensació auditiva.
Observant la forma d’ona d’un so pur, per exemple produït per un diapasó i capturat per un oscil·loscopi, podem definir:
Període (T)
Interval de temps necessari per completar un cicle repetitiu, mesurat en segons (s).
Amplitud
Valor que indica si el so és fort o feble. Es mesura habitualment en volts (V), en referència a la seva conversió elèctrica, o en dB SPL (sound pressure level) si ens referim a la seva pressió sonora. També s’anomena intensitat del so i en ocasions erròniament sonoritat, un paràmetre psicoacústic que correspon a la valoració subjectiva de l’amplitud.
Diferència de fase (θ)
Diferència, en segons (s), entre dues ones sonores en un punt determinat dels seus cicles.
